Page 27 - GEOPOLÍTICA DEL MUNDO ACTUAL. UNA VISIÓN MULTIDISCIPLINAR. 2021.
P. 27

 GEOPOLÍTICA DEL MUNDO ACTUAL. UNA VISIÓN MULTIDISCIPLINAR:
Cultura de Paz, Conflictos, Educación y Derechos Humanos
INTEL-LIGÈNCIA ARTIFICIAL, INTEL-LIGÈNCIA COL-LECTIVA
I DEMOCRÀCIA1
Josep Lluís Martí
Professor de la Universitat Pompeu Fabra
Introducció: el debut públic d’un somni
L’any 1962, mentre s’intensificava la gue- rra del Vietnam i els moviments estudiantils europeus i nord-americans iniciaven una dèca- da de mobilitzacions i de protestes, es publicava un manuscrit que posava una de les primeres pedres de la gran revolució de la intel•ligència artificial (IA). El món estava canviant a tots els nivells. Els nous moviments socials, les idees polítiques i filosòfiques de radicalitat democrà- tica, les nous corrents artístiques (el nou jazz, el rock, la televisió, el cinema), però sobretot l’aparició de la computació, precipitaven canvis socials profunds que ja no tindrien marxa enre- re. Era un moment històric òptim per als som- nis i la imaginació desbordada, dues paraules que van formar part del lèxic habitual emprat per figures polítiques, socials i culturals de tota mena durant les dècades dels 60 i 70 (només cal recordar Luther King o Lennon). Aquell any, Douglas Englebart, un dels enginyers del Stan- ford Research Institute (SRI) de Menlo Park (el bressol de la informàtica), i potser més conegut per haver estat l’inventor del ratolí (del mouse), escrivia un Informe, un document fundacional que imaginava la tecnologia computacional al servei d’un món millor. Ell mateix el va qualifi- car com “el debut públic d’un somni”, i portava per títol “Augmenting Human Intellect: a Con- ceptual Framework”.
És conegut que el precursor modern de la IA (deixant de banda ara antecessors més antics, entre els que figura, per cert, Ramon Llull) va ser Alan Turing. I també que va ser John
McCarthy qui, reunit amb un grup de col•legues a Dartmouth College a una conferència semi- nal a l’estiu de 1956, va inventar l’expressió “intel•ligència artificial”. Però Englebart va ser el primer investigador en establir amb total clare- dat la tesi de que la computació en general, i la IA en concret, havien de desenvolupar-se per a servir el propòsit d’augmentar o enfortir la inte- l•ligència humana individual i col•lectiva per a preservar la nostra espècie i els nostres valors, i no pas de substituir-la. Aquest Informe de tre- ball era tot un manifest d’intencions, i contenia una detallada agenda de recerca i els principis bàsics d’una concepció molt particular de la IA, que és precisament la que al meu entendre hem de defensar i impulsar tots plegats encara avui en dia, cinquanta anys més tard, especial- ment si volem preservar la democràcia.
Què és la IA?
El concepte d’intel•ligència artificial s’uti- litza al menys en dos sentits diferents. Un és el que permet somiar amb ordinadors, robots o màquines dotats de capacitats cognitives gene-
 1Originalmente fue publicado en Eines, diciembre 2020, n. 39, pp. 18-28. Agradecemos la cesión.
 27





















































































   25   26   27   28   29